Una línia de recerca que, tradicionalment, havia sovintejat el Departament de Filologia Grega de la Universitat de Barcelona era la literatura grega d'època imperial. Són destacables en aquest sentit els estudis i traduccions de l'obra de Llucià tant per part de Josep Alsina i Montserrat Jufresa (anys 60), com per part d'Eulàlia Vintró (anys 70); així mateix, Carles Miralles va escriure una monografia sobre la novel·la a l'antiguitat clàssica, així com estudis sobre Dió Crisòstom i la seva relació amb els cínics, i sobre l'hel·lenisme en sentit ampli (anys 60, 70 i 80).
Aquesta tradició va desembocar en l'elaboració d'una tesis doctoral, signada per Francesca Mestre –la responsable del projecte actual– i dirigida per Carles Miralles sobre els gèneres literaris a la literatura grega d'època imperial (1985).
La producció científica que va seguir a la presentació d'aquesta tesi, tant per part de la pròpia autora, com per part d'altres persones que van dedicar-se, a partir d'aleshores, o van donar continuïtat a feines anteriors, van anar constituint un grup força compacte dedicat a l'estudi de la literatura i de la cultura grega d'època imperial.
Aquest grup va rebre reconeixement i finançament per primera vegada els anys 2002 i 2003, per part de la Universitat de Barcelona.
Dels anys 2003 a 2006 ha estat també subvencionat pel Ministeri d'Educació i Ciència; i, novament, del 2007 al 2009 rebrà una subvenció en forma de projecte de recerca.
Paral·lelament, la Generalitat de Catalunya va reconèixer-lo com a Grup Consolidat de Recerca l'any 2005.
Com el seu nom pretén indicar, el grup de recerca Graecia Capta s'ocupa de tot allò que tingui a veure amb el món grec sota poder polític romà:
• Literatura. Ens ocupem fonamentalment de la prosa de l'anomenada Segona Sofística i tractem autors com Plutarc, Dió Crisòstom, Llucià, Eli Arístides, Favorí d'Arles, Filòstrat, etc.
• Llengua. Des del punt de vista de la llengua estudiem fenòmens com el de la koiné i l'aticisme i, sobretot, de les llengües en contacte (llatí, grec, i altres llengües vernàcules de diferents llocs de l'imperi).
• Identitat. Mirem d'esbrinar quines són les mostres, reivindicatives o no, d'identitat grega que són posades de relleu com a integrants de la cultura de l'imperi, o bé com a característiques de les elits gregues de l'est de l'imperi. Dins d'aquestes cal considerar també activitats de la vida quotidiana que tenen a veure amb nous costums incorporats per l'aristocràcia romana.
• Religió. Tot i que fonamentalment la religió de l'imperi té com horitzó, en un primer temps, el panteó olímpic, cal tenir en compte les tradicions religioses locals, tant gregues com romanes. L'emergència dels primers cristians i l'oficialització del cristianisme són, així mateix, aspectes socioculturals d'un importància notable.
El grup de recerca Graecia Capta, a part de la tasca investigadora que condueix a l'assistència a congressos nacionals i internacionals dels seus membres, així com a la publicació dels seus resultats, té com a objectiu immediat de grup l'edició i traducció de tota l'obra de Llucià, i l'organització de congressos internacionals, com el que va tenir lloc el 2003 sobre Plutarc, i el 2006 sobre Llucià.
Aquesta tradició va desembocar en l'elaboració d'una tesis doctoral, signada per Francesca Mestre –la responsable del projecte actual– i dirigida per Carles Miralles sobre els gèneres literaris a la literatura grega d'època imperial (1985).
La producció científica que va seguir a la presentació d'aquesta tesi, tant per part de la pròpia autora, com per part d'altres persones que van dedicar-se, a partir d'aleshores, o van donar continuïtat a feines anteriors, van anar constituint un grup força compacte dedicat a l'estudi de la literatura i de la cultura grega d'època imperial.
Aquest grup va rebre reconeixement i finançament per primera vegada els anys 2002 i 2003, per part de la Universitat de Barcelona.
Dels anys 2003 a 2006 ha estat també subvencionat pel Ministeri d'Educació i Ciència; i, novament, del 2007 al 2009 rebrà una subvenció en forma de projecte de recerca.
Paral·lelament, la Generalitat de Catalunya va reconèixer-lo com a Grup Consolidat de Recerca l'any 2005.
Com el seu nom pretén indicar, el grup de recerca Graecia Capta s'ocupa de tot allò que tingui a veure amb el món grec sota poder polític romà:
• Literatura. Ens ocupem fonamentalment de la prosa de l'anomenada Segona Sofística i tractem autors com Plutarc, Dió Crisòstom, Llucià, Eli Arístides, Favorí d'Arles, Filòstrat, etc.
• Llengua. Des del punt de vista de la llengua estudiem fenòmens com el de la koiné i l'aticisme i, sobretot, de les llengües en contacte (llatí, grec, i altres llengües vernàcules de diferents llocs de l'imperi).
• Identitat. Mirem d'esbrinar quines són les mostres, reivindicatives o no, d'identitat grega que són posades de relleu com a integrants de la cultura de l'imperi, o bé com a característiques de les elits gregues de l'est de l'imperi. Dins d'aquestes cal considerar també activitats de la vida quotidiana que tenen a veure amb nous costums incorporats per l'aristocràcia romana.
• Religió. Tot i que fonamentalment la religió de l'imperi té com horitzó, en un primer temps, el panteó olímpic, cal tenir en compte les tradicions religioses locals, tant gregues com romanes. L'emergència dels primers cristians i l'oficialització del cristianisme són, així mateix, aspectes socioculturals d'un importància notable.
El grup de recerca Graecia Capta, a part de la tasca investigadora que condueix a l'assistència a congressos nacionals i internacionals dels seus membres, així com a la publicació dels seus resultats, té com a objectiu immediat de grup l'edició i traducció de tota l'obra de Llucià, i l'organització de congressos internacionals, com el que va tenir lloc el 2003 sobre Plutarc, i el 2006 sobre Llucià.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada